dijous, 2 de setembre del 2010

Meridiana, 9h

Un armari immens. La fusta dels prestatges descansa cremada pel temps. Una princeseta coberta per un dit de pols regna sobre una petita caixa rosa, mira encuriosida el paisatge que li ofereix la porta oberta. Olor a naftalina.

Ell jeu al llit, recolza les mans als pòmuls i es treu les sabates amb el peu contrari. Es despulla. Deixa que la fresca de la nit estiuenca entri per la finestra i apaga el llum. S'estira. Vol dormir però el seu cap no el deixa. Posa un braç sota el coixí com a ell li agrada però no funciona. S'abraça amb un braç, amb dos, intueix la presència d'un mosquit, i amb el seu cos nu es recargola fins adoptar una posició fetal de protecció. Té els peus freds i els encreua. Entra força aire. S'encongeix més, tensa totes les articulacions i de sobte es troba fet un nus. Un nus humà. Una massa de carn i ossos amb forma poc definida de la que no se'n pot sortir.

Obre els ulls intentant entendre la situació, es veu lligat per les seves pròpies extremitats i vol cridar però està tan encongit que no pot ni articular una paraula. Lluita durant hores, pensa que potser amb la suor se'n podrà desfer. El sol apareix per veure la seva lluita en va. L'únic que pot veure ell és el sostre blanc i una part de l'armari. La princeseta el mira i li somriu durant dies. Ell comença a fer olor a naftalina i la pols se li acumula, fins i tot als ulls oberts i secs que busquen una explicació.

10 comentaris:

Vinz ha dit...

Quan la meva mare em deia que aprengués a fer nusos mariners i d'escalada però sobretot a desfer-los.

Està xulo el conte ;)

Anònim ha dit...

em recorda a aquell joc tan entranyable com odiós anomenat "Enredo" :)

anna g. (la de l'an(tavia)na)

neus ha dit...

suposo que acabar de llegir-te i començar a estirar les extremitats és un efecte secundari inevitable...

:)

Unknown ha dit...

Vinz: Gràcies

Anna: Em fa l'efecte que l'enredos era un "quiero y no puedo" en relacions sexuals

Elur: això és el que acostumo a provocar, junt amb badalls continuats i/o pèrdua de consciència

Ester ha dit...

Home, el Galindo potser encara tindria alguna opció .... però el Pau Gasol.....Uf, quin embolic.....

estevemarta ha dit...

Comentari fàcil: estic fet un embolic :)
Per altre part, no podries fer servir mosquiteres o el kitt paff dels nollons ostiessssss.
o per simplificar les coses...nen...tranquil·litzat i deixat anar d'una vegada.

Unknown ha dit...

Ester: El Galindo ja és un nus en si, es belluga rodolant pels carrers

Esteve: Ben trobat de nou!! tu millor que ningú hauries de saber el que és un nus al múscul...esguinçat!

Ester ha dit...

ah!!!! aleeerrta, d´aquí la importància dels accents....;)

Sita ha dit...

L'Insomni té alguna cosa de violent oi? Aquest embolic humà també. Un bon text. Molt intringant i, d'alguna manera, angoixant.

Unknown ha dit...

Gràcies Sita :) benvinguda!