dijous, 21 d’octubre del 2010

Djemaa el Fna, 12h

De vegades una conversació en la que participes et sorprén. Les teves paraules surten de la boca sense haver-les ordenat prèviament. Un tsunami de sinceritat. I comences a parlar de totes les coses que t'han passat. Perquè les converses sobre el futur molen, però són totes bastant utòpiques o plenes de somnis.

Al passat hi són les/els ex. Persones amb qui has compartit sentimentalment, (o no), un troç de vida. A mida que et fas gran, parles d'els ex com si de trofeus es tractessin. Com el cap d'un porc senglar penjat a la paret. En el meu cas, caps de dona penjats a la paret amb un nom femení sota el coll, costa una mica llegir-lo si porten els cabells llargs. Quan parles d'elles les mires orgullós. I recordes anècdotes trivials, o penses en la família rica que tenien, o en coses que simplement et provoquen benestar al recordar-les. Com el caçador que recorda com li va costar caçar a cadascun dels porcs senglars.

En cap altre àmbit de la vida, un es sent orgullós dels fracassos excepte en aquest. Clar que per fer-ho, s'ha de complir una condició inexorable, la seguretat que no hi haurà més ex.

3 comentaris:

anna g. ha dit...

gran frase, la darrera. en el meu cas, la manera d'aconseguir amb seguretat que no hi hagi cap més ex és continuar sola...

Unknown ha dit...

Al final només recordes les coses bones, i la resta ho deixes oblidat a una capsa, difícil de trobar.

Unknown ha dit...

anna: això dels ex és tan incert com l'amor en si, o sigui que mai se sap. La seguretat de vegades avorreix.

Ini: o la tires ¬¬