dijous, 25 de novembre del 2010

"Segueix el teu instint"

Després d'una afirmació tan categòrica com "segueix el teu instint" un es queda relaxat. N'hi ha moltes d'expressions d'aquesta mena, que, a sovint, s'acostumen a dir quan l'altre interlocutor és una persona bastant pesada o amb qui no es pot raonar. "És el que hi ha", "així funcionen les coses", ambigüitats que deixen al dubitatiu en un laberint.

Però em quedo amb "segueix el teu instint". M'ho podria dir algú per qui sento especial animadversió. Significa llavors que li puc trencar les cames? no només això, significa que si el meu instint m'ho demana, em complaurà i m'anirà bé trencar-li les cames? potser he nascut per allò!

Veig una dona que m'agrada, contemplo la seva delicada figura, les seves corbes seductores, i decideixo, per instint, menjar-li la boca. No en un sentit literal clar. Que també podria ser, si el meu instint ho demana.

No és "segueix el teu instint" el que una persona perduda vol sentir, ni altres ambigüitats, ni molt menys que s'interessin pel seu estat mental. Només vol que algú aconsegueixi fer-li canviar de tema i no pensar sempre en el mateix. Per què el seu instint, i això un ho sap, és un fill de puta que sempre el porta per mal camí.

4 comentaris:

Sílvie ha dit...

haver-ho dit abans. vaig a menjar-me 4 donnuts.

neus ha dit...

va, va, no et queixis que tens sort de tenir tot el que tens.

(aquesta també fa molta ràbia!)

vinz ha dit...

si tu ho dius...

(aquesta també és collonuda)

Unknown ha dit...

Sílvie: De xocolata o normals? gràcies

Elur i Vinz: grans! m'heu fet recordar la poètica "fes el que el cor et dicti". Siguem prosaics, el cor només batega!