Miner oblidat

I mesos després, quan tot el soroll mediàtic s'havia esvaït, al desert d'Atacama un escorpí passejava impàvid pel que foren els ciments de les perforadores que van alliberar als miners xilens. Ja no quedava cap rastre de maquinària pesada. Només deixalles mig enterrades a la sorra.

Ningú va recordar treure la càmera amb que es va enregistrar des de les profunditats el rescat. Amb aquella càmera es van viure moments d'emoció per tot el món, i ara estava abandonada a 700 metres de profunditat. L'última imatge que recordava és la del darrer rescatador enfilant-se a la càpsula de rescat.

Ara, davant de l'ordinador, gelat i sense poder respirar, veia entre la foscor d'aquell forat un rètol iluminat que deia "Hola".