Després dels dolors va venir la grip, i després els mocs, i després una extraordinària sequetat nasal. I el pobre Dionís ho va provar tot, però cap remei li va tornar l'enyorada hidratació a les seves fosses nasals. Llavors va veure un anunci de Vaginesil. Un producte que s'administra via tòpica per evitar la sequetat vaginal. En va fer mofa pensant que potser li aniria bé, però l'endemà s'ho va prendre seriosament.
Sense cap remordiment va entrar a la farmàcia, va comprar un tub i se'n va anar satisfet cap a casa. Al bany es va aplicar una mica d'aquella pomada. Al principi li va coure molt però durant el dia la sensació d'irritació va anar desapareixent. -Ho veus!- pensava ell, en definitiva tots els remeis cassolans han passat per una fase empírico-experimental. Al vespre va repetir l'operació.
Dos dies després el seu nas estava plenament recuperat, però va començar a tenir unes sensacions estranyes. Quan se'l tocava, sentia un gust...un plaer que podia reconèixer, però que normalment no l'ubicava al nas. Més aviat entre les cames.
Es va estirar al llit amb les llums apagades i va començar a palpar-se el nas mentre notava un lleu formigueig. Després va introduir el dit petit per un dels orificis i el seu goig va ser encara més gran. El seu cos es contreia i els músculs es tensaven. Començava a suar una mica. Va seguir burxant amb el neguit de saber si finalment allò li provocaria el que la incredulitat no li deixava imaginar. Va utilitzar l'altre dit per l'altre orifici. Després va utilitzar el dit del mig en ambdós orificis i posteriorment es va introduir els dits grossos en els dos forats mentre llàgrimes de delit li brollaven dels ulls. L'escena era un tant grotesca, però el seu pols estava accelerat, perdia el món de vista, espasmes, eren senyals massa clares per ser obviades. Va tenir un orgasme violent.
Després, mentre s'eixugava el nas, va sentir-se sobtadament privilegiat pel seu descobriment i va jurar que no ho diria a ningú. Pensament que li va tornar al cap quan, un dia, mentre seia al cotxe esperant al semàfor, es va veure envoltat de persones que burxaven el seu nas.
7 comentaris:
jajajaja que bo! ;)
ps/ jo en sé d'un que es pren frenadol per a escriure poesia.
el prens o l'esnifes, vinz? ;)
com riuré la propera vegada que, a la cua dels matins, vegi algú ficar-se el dit al nas! genial :)
Fantàstic! M'ha fet riure molt. Et seguiré per aquí, si em permets.
Sabia que hi havia alguna part sexual en el art de treure burilles però també pensava que ningú s'atreviria a posar-ho sobre la taula.
Gracies Barrut, per posar-li nom aquest acte, tant brut però tant satisfactori.
I ara m'has fet pensar amb l'existència del Vaginesil, i em fa pensar amb existeix un Vagisenil, o dic per ajudar aquelles dones que poden o han perdut la memòria, i aquí deixo d'escriure, no sigui que em fotin un calbot.
Vinz i Ana: Això és correcte? frenadol esnifat? em recorda a això dels americans que es foten vodka pels ulls.
Viatger: està inspirat en la frase de woody allen, el sexe només és brut si es fa bé
Myself: I tant! benvinguda :)
Esteve: Osti el vagisenil quin descobriment XD
T'acabo de descobrir i m'has fet riure una bona estona.
Per cert, si les industries farmacèutiques se n'assabenten, faran l'agost. ;)
Oscar: benvingut sigui el benefici mutuu :)
Publica un comentari a l'entrada