L'objectiu d'en Pere Picassent i Obiols però, és més noble. En Pere Picassent i Obiols busca claus perdudes. Claus que van ser fetes per obrir portes, tresors, caixes o maletes.
Avui ha trobat una cadena per lligar bicis, ha regirat dins una bossa que porta penjada a la cintura amb centenars de claus. Un petit farcellet de claus té el format habitual d'aquestes cadenes. Després d'uns quatre intents, troba la clau que encaixa. Treu un bloc amb la informació del moment i el lloc on va trobar la clau, i apunta la data i l'hora d'avui i on ha trobat la cadena.
Han estat cinc mesos de recerca per aquesta clau, hi ha 13 carrers de diferència entre la troballa de la clau i la cadena. En Pere Picassent i Obiols jeu satisfet a un banc. Retornar-li el motiu de l'existència a qualsevol objecte, li dóna sentit a la seva.
4 comentaris:
Genial.
jo perdo el clauer sovint. no obri tresors però m'obliga a dinar fora de casa. i de vegades em causa una cadena d'anècdotes que m'alegra la setmana.
els despistats tenim això: la diversió de conèixer persones i l'alegria de trobar-se un bitllet de 5 euros a la butxaca un dia qualsevol, que ha superat dos bugades :)
l'alegria de ficar una clau desconeguda a un pany qualsevol, que giri i obri quelcom és inexplicable. quina dèria tenim els humans per obrir portes i desvetllar secrets :)
Marta: Moltes gràcies! :)
Vinz: Jo em deixo bitllets quan faig el canvi de roba de temporada. Me'n oblido i al cap d'uns mesos els retrobo. És genial :)
Anna: Desvetllar secrets o conquerir, som molt primitius
Carles: Després d'aquesta vida extraordinària...patir per qui? o per què?
Publica un comentari a l'entrada