Pointe du Raz

A Lescoff un home s'estira sobre un vell matalàs de llana. Sap que aquesta nit serà dura. Fa cinc mesos que descansa. Ha preparat un complicat sistema de cordes, rodes, politges i sacs de sorra. L'intenció del mecanisme és obrir i tancar la porta de l'habitació amb certa violència, maniobra que es repetirà regularment quan apagui el llum i es disposi a dormir.

Primera nit cruel. No ha pogut tancar ull. Però sap que això no ha fet més que començar. Segona nit horrorosa. I la tercera. Les primeres nits s'omplen de mals de cap, calfreds, mareig. Però al cap d'una setmana comença a tolerar els portassos. Pot dormir dues hores seguides el desè dia. Tres hores al catorzè. I al cap d'un mes aconsegueix dormir sis hores seguides malgrat el soroll. De tenir veïns es veuria en problemes, però viu en una casa aïllada, feta de fusta blanca maltractada pel sol i la sal i amb un petit jardinet davant d'un porxo, on ara ell seu a un balancí, encetant l'últim cafè de la temporada.

Mira la casa amb nostàlgia, es puja el coll del jersei, carrega la motxila i es munta a la bici. Arriba a un petit moll rodejat de roques immenses, puja a una diminuta barqueta i surt mar endins. El far apareix sòbriament entre les onades com una figura fantasmagòrica. Hi arriba per la part que dóna a la costa, evitant les fortes onades. Puja unes escales i es troba amb un home amb qui s'abracen afablement. Canvi de torn, de sis mesos. El seu company ha deixat les estàncies netes. El primer dia és bàsicament una presa de contacte i passa ràpid.

Quan arriba la nit, el soroll intens de les onades picant l'estructura del far li és familiar. Dorm plàcidament.