La nit també significava, pels de la meva generació, la desaparició de la vida consumista. Recordo com em fascinava que una farmàcia estigués de guàrdia o que els escombriaires treballesin de nit. Era com si la vida es posés a descansar una estona de si mateixa.
Admirant aquesta pausa, amb els anys vaig començar a apreciar la nit. I resulta que era el millor moment per estudiar, o el millor moment a nivell creatiu, o el millor moment per baixar al carrer a fer una cigarreta i passejar absolutament sol. Recordo aquelles conversacions filosòfico-tròpiques que mantenia amb amics. Com sonava la música escoltada de nit. A vegades parlavem del futur.
Un futur on la nit és testimoni de tot el temps que has perdut durant el dia. Una nit a qui has perdut totalment el respecte, probablement perquè ets tan fosc que la negror de la nit et sembla ridícula. O potser és perquè a la llum dels fanals la devalua, qui sap?. Naixem amb la llum i enfosquim enyorant-la.
5 comentaris:
ens fem grans Albert....la nit en les seves diferents facetes.... d´aqui poc en viuras un altre digue´m-ne.... diferent.
M´encanta, com quasi sempre ;)
La foto genial!! La vull en gran. I el text molt profund!!! Crec que a partir d'ara valoraràs encara més aquestes nits filosòfiques.
El teu post m'ha fet pensar en "La nit" de Raimon, una de les seves cançons que mai em cansaria d'escoltar.
Acabo de descobrir el teu blog, justament en un moment on porto tot lhivern caminant de nit la ciutat amb un grup de persones. Aviat tindrem blog i el 2 de juny fem una presentacio de lexperiencia a lespai public;potsr tagrada! ;-)
De moment em pots trobar a www.passeigsantjoan87.blogspot.com
Acabo de descobrir el teu blog, justament en un moment on porto tot lhivern caminant de nit la ciutat amb un grup de persones. Aviat tindrem blog i el 2 de juny fem una presentacio de lexperiencia a lespai public;potsr tagrada! ;-)
De moment em pots trobar a www.passeigsantjoan87.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada