Cruixir ossos

Segur que més d'una vegada us ha passat allò de trobar-vos sentats a una cadira amb l'abric posat estant a 30 graus de temperatura. Sense saber si portem un minut o cinc hores sentats d'aquella manera. La gent ens parla i realment proposen una interacció social, però estem tan absents que sentim les seves veus llunyanes, esmorteïdes per un mur de coixins invisibles que ens envolta i ens protegeix. Que ens deixa les galtes rosades i els ulls mig plorosos.

Segur que també heu pensat en més d'una ocasió en atropellar una persona per veure què es sent al cruixir els seus ossos amb les rodes del nostre vehicle. O apunyalar una persona per descobrir quin és el só que fa el metall atravessant l'estèrnum. O en penjar-nos d'una forca i comprovar si realment aquest procés provoca una erecció. En cometre un magnicidi. En assassinar violentament tot aquell que divergeixi de nosaltres.

No us amoïneu. Afortunadament no som així. Només estem tips que sempre ens tractin de normals.