Ella entra a l'estanc, es compra l'habitual tabac de liar i com fa una mica de vent aprofita per fabricar la cigarreta sobre el mostrador. Mentre completa l'operació ell apareix. Va vestit amb uns pantalons blaus emblanquinats per la pols de les obres on treballa, una trista samarreta d'un proveedor i une botes amb la puntera metàl·lica per evitar accidents.
Ella llepa el paper d'arrós mentre ell demana un "rasca rasca". Esclat d'alegria. Ha sigut premiat. El jove comença a saltar per tot l'estanc i s'abraça a l'estanquer i a la noia, que no és a temps d'apartar la cigarreta per l'embit del noi i es parteix en dos. Ell està molt excitat, es posa les mans al cap, riu, plora...i llavors la mira. Amb els ulls encesos li diu que li donarà part del premi. Ella es mostra sorpresa. Perquè? inquireix. No ho sé, perquè sóc feliç!, respon ell. Ella s'hi nega. Ell insisteix. Discuteixen sota la mirada passiva de l'estanquer.
Finalment ell li diu que trencarà el bitllet si es nega a rebre part del premi. Ella no diu res i al cap d'un moment el trenca fent inútil el gest de la noia que intentava parar-lo amb les mans. Ara ella està amb les seves mans sobre les d'ell. Em negaràs també un sopar? impressionada, la noia accepta amb un somriure d'incredulitat.
El noi l'abraça per sobre l'espatlla i surten de l'estanc per tancar els detalls, i en un petit moment que no ens passa desaparcebut, ell es gira i li pica l'ullet a l'estanquer, que aplaudeix amb desdeny la maniobra mentre sacseja el cap.