Quan una gota d'aigua surt calenta de l'oïda després d'un bany

Algun dia faré una cançó que emocioni a tothom que la escolti, les seves notes posaran la pell de gallina i si tanquen els ulls, notaran com l'ànima vol abandonar el seu envoltori.

Escriuré la història més commovedora de totes, encongirà els cors i farà brollar llàgrimes. Qui la llegeixi, tindrà aquella estranya sensació de voler llegir sense passar les pàgines.

Una de les meves fotos sumirà a algú en la nostàlgia, en recordar com aquella persona seia a una cadira de vímet, i el soroll cruixent que feia aquest. Les orenetes ressonaran al seu cap i el transportaran a aquella escena estiuenca, voldrà veure tota la decoració, la persianeta que repica amb el vent, sentir les olors, el calor, i en el moment precís en què descobreixi que allò no es pot reviure, notarà com un formigueig li puja pel coll, la llengua se li assecarà, i malgrat la malenconia agrairà aquell moment, passarà els dits per sobre la foto com si volgués entrar-hi i ser immortalitzat, després guardarà la foto a aquella caixa especial on guarda els trastos més estimats, i de tant en tant la traurà per recrear-se en el seus records.

Però de moment, el llençol ens farà carícies mentre ens abracem sense voler despertar, la llum del sol ens encendrà poc a poc i podré gaudir del teu somriure, present i real. Serem com les fulles i el vent.

Quan olores un llibre nou

Ella tenia un dels noms més estranys que es podien triar per una filla. Pràcticament impronunciable. Així seria original havien pensat els pares. A classe detestava que arribés el moment en que es llegís el seu nom, moment en que els seus companys reien mentre ella se'ls mirava amb desgana, lluien ortodòncies farcides de trossos d'entrepà de tonyina i feien aquells gestos tan exagerats de l'adolescència.

Cercava refugi i passava els vespres tancada a la seva habitació abraçada a un peluix ignorant els seus pares. Poc a poc la música va entrar a la seva vida. Va conèixer aquell autor del que tots ens enamorem en un moment o un altre. Es va comprar tots els seus discs. Escribia les lletres de les cançons i les repassava mentre les cantava baixet. Cors, estrelles i els noms d'ells dos escrits per tot arreu. Íntimament li havia permés al seu ídol conèixer el seu nom i acceptar la situació amb naturalitat. Així devia ser l'amor pensava.

La seva condemna però, era que en cap de les cançons el cantant esmentava el seu estrany nom. De fet, cap cantant l'havia dit mai, però allà estava ella aquell dia d'abril, esperant en una cua inacabable que ell li signés l'últim treball. Va arribar el torn i quan ell li va preguntar el nom ella va respondre. I ell, després de repetir-lo, va dir -quin nom més bonic-.

Machito

Ella entra a l'estanc, es compra l'habitual tabac de liar i com fa una mica de vent aprofita per fabricar la cigarreta sobre el mostrador. Mentre completa l'operació ell apareix. Va vestit amb uns pantalons blaus emblanquinats per la pols de les obres on treballa, una trista samarreta d'un proveedor i une botes amb la puntera metàl·lica per evitar accidents.

Ella llepa el paper d'arrós mentre ell demana un "rasca rasca". Esclat d'alegria. Ha sigut premiat. El jove comença a saltar per tot l'estanc i s'abraça a l'estanquer i a la noia, que no és a temps d'apartar la cigarreta per l'embit del noi i es parteix en dos. Ell està molt excitat, es posa les mans al cap, riu, plora...i llavors la mira. Amb els ulls encesos li diu que li donarà part del premi. Ella es mostra sorpresa. Perquè? inquireix. No ho sé, perquè sóc feliç!, respon ell. Ella s'hi nega. Ell insisteix. Discuteixen sota la mirada passiva de l'estanquer.

Finalment ell li diu que trencarà el bitllet si es nega a rebre part del premi. Ella no diu res i al cap d'un moment el trenca fent inútil el gest de la noia que intentava parar-lo amb les mans. Ara ella està amb les seves mans sobre les d'ell. Em negaràs també un sopar? impressionada, la noia accepta amb un somriure d'incredulitat.

El noi l'abraça per sobre l'espatlla i surten de l'estanc per tancar els detalls, i en un petit moment que no ens passa desaparcebut, ell es gira i li pica l'ullet a l'estanquer, que aplaudeix amb desdeny la maniobra mentre sacseja el cap.