L'altre dia no podia dormir i em vaig quedar mirant la llum hipnòtica del despertador. Minut a minut els palets que composaven els números variaven, vaig acostar-m'hi més i em va semblar veure un moviment estrany entre les 2:24 i les 2:25. Em vaig esperar a les 2:26 a un dit del despertador i va ser llavors quan em vaig donar compte del què passava.
Petites persones corrien d'una banda a una altra en el que semblava un fons negre. Tots portaven vestits de malla negre amb caputxa, i tots portaven una placa, per una banda negra i per l'altra verda. Corrien fins a ocupar els llocs que marcava la plantilla del despertador. Hi havia un personatge grotesc que cridava animant-los i els preparava per la següent maniobra. En el moment precís els cridava: Ara!. En aquell moment alguns aixecaven la placa per la part negra i la giraven amb tanta harmonia que costava veure la diferencia.
Així era com les criatures feien anar el despertador. Quan descansaven s'estiraven entre els seus companys i dormien una miqueta. El millor minut del dia per descansar era a les 1:11. Tots sospiraven per tenir les feines dels alarmistes. Aquells estaven pràcticament tot el dia descansant, i només havien de fer anar una sirena una, o algunes vegades al dia. L'ancià del lloc recordava com ell havia empés pesats engranatges que movien agulles.
Em vaig despertar de cop amb el só del despertador i el vaig apagar d'un cop amb el palmell de la mà, amb tan mala sort que va caure al terra trencant-se. Per un moment, em va semblar sentir una festa...deuria ser algun dels veïns amb la música alta.
1 comentari:
és tan visual, tan bonic i tan mágic que fos veritat que no puc més que caure vençuda als teus encants narratius-creatius de somnis impossibles. Bueno, que m´encanta, com sempre!!!!
Publica un comentari a l'entrada