Dels àlbums fotogràfics ja s'ha dit de tot. Una humà corrent haurà vist fins als 30 anys uns 100 àlbums de fotografies, però sempre troba alguna cosa adient a dir. "Què bonica aquesta planta", "Què gran que és", o "quin dia més bonic que feia".
Tots aquests comentaris surten en un moment mentalment excrementós, un humà com tu et passa per la cara tot el que ha fet, i a sobre vol de tu comentaris pertinents i correctes, quan en realitat estàs pensant que és un malparit per haver viscut aquell viatge, o potser penses que la seva boda és una horterada.
Paral·lelament la nostra ment segueix el seu camí lliure, i pensa en què fer quan acabi aquella tortura. Intensitat creativa concentrada. Una altra situació per trobar inspiració en estats pessimistes, truqueu a aquell amic/ga que fa temps que us vol ensenyar l'àlbum del seu viatge i passeu una tarda amb ell/a.
(Espero que això no senti precedent, amics, valoro la vostra felicitat independentment dels viatges i bodes que hagueu fet.)
diumenge, 7 de març del 2010
Mirallers, 12h
Etiquetes de comentaris:
Teories
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
aquí els únics que han fet viatges i bodes sou vosaltres, plastes més que plastes.
Però jo no obligo a la gent a veure els àlbums! i era Diógenes!
encara no hem escoltat a l'Oleguer aquell...
Ara m'has fet mal, i no ser si tallarme les benes o deixarmelas llargues....
reflexionem
Pd.Tinc un vídeo d'ossos d'Alaska que em sembla que no has vist...when you want ,jejeje o era el dels gorilesssss??????
He vist ossos i taurons...goril·les diria que només he vist fotos. Pero només unes 500 o 600...mil jajajaja
Publica un comentari a l'entrada