Arimón, 11h

Alguns dies visc una realitat en la que no encaixo. Físicament hi sóc present, però no sóc plenament conscient dels meus actes. Són dies en els que em sorprèn que les meves cames m'aguantin, miro les meves mans i no identifico el cos que em conté. Llavors intento cercar un mirall, quin gran descobriment! amb el seu reflex neix la reflexió. És el de sempre. La carcassa que em recobreix, una mica més envellida i grassa amb el pas dels anys, però la mateixa.

Aquests dies coincideixen amb els que un heroi anònim surt al carrer per intentar arreglar el món amb petits actes. Vesteix capa i antifaç. Es mou silenciós pels carrers de la ciutat, atura les mans dels carteristes, porta les bosses a les velles i ajuda als cecs a creuar el carrer. Dins seu, escolta milers de veus que l'admiren i el fan sentir orgullós. És capaç de percebre petits detalls, però sempre evita els reflexos. Sempre evita els miralls. Són el seu punt feble. Només que els miri, es torna una persona anodina.