Coll de Portell, 10h

Vet aqui un post ple d'egolatria, i que parla en tot moment d'un punt de vista professional.

De petit em van fer un test d'aptitud a l'escola, en una escala de 0 a 100 vaig treure un 95 en aptituds relacionades en ajudar als altres, concretament especificava que les labors del sacerdoci eren molt apropiades pel meu caràcter.

Mai més he confiat en els tests, no va detectar que en realitat era un egoista, avariciós i que en aquella època tenia les hormones tan alterades que ni m'hagués passat pel cap entrar a una fàbrica de cures.

Els especialistes no em van ajudar i no vaig saber per on tirar i així han passat uns anys, fins ara. He descobert que necessito l'aprovació dels altres per fer un pas endavant i no per que sigui un gandul (que si), o sigui insegur (que també), sinó perquè sóc un covard, que davant la por de fracassar ha preferit existir. He fugit de mi.