dimecres, 11 de maig del 2011

Quan olores un llibre nou

Ella tenia un dels noms més estranys que es podien triar per una filla. Pràcticament impronunciable. Així seria original havien pensat els pares. A classe detestava que arribés el moment en que es llegís el seu nom, moment en que els seus companys reien mentre ella se'ls mirava amb desgana, lluien ortodòncies farcides de trossos d'entrepà de tonyina i feien aquells gestos tan exagerats de l'adolescència.

Cercava refugi i passava els vespres tancada a la seva habitació abraçada a un peluix ignorant els seus pares. Poc a poc la música va entrar a la seva vida. Va conèixer aquell autor del que tots ens enamorem en un moment o un altre. Es va comprar tots els seus discs. Escribia les lletres de les cançons i les repassava mentre les cantava baixet. Cors, estrelles i els noms d'ells dos escrits per tot arreu. Íntimament li havia permés al seu ídol conèixer el seu nom i acceptar la situació amb naturalitat. Així devia ser l'amor pensava.

La seva condemna però, era que en cap de les cançons el cantant esmentava el seu estrany nom. De fet, cap cantant l'havia dit mai, però allà estava ella aquell dia d'abril, esperant en una cua inacabable que ell li signés l'últim treball. Va arribar el torn i quan ell li va preguntar el nom ella va respondre. I ell, després de repetir-lo, va dir -quin nom més bonic-.

12 comentaris:

Rubèn ha dit...

La de vegades que m'han dit Robert o Rupert.

Estava pensant fa uns dies fer una llista de Spotify de noms propis de gent que conec.

Unknown ha dit...

Doncs hi ha una cançó amb el teu nom, i mola! Aquí

joan ha dit...

Fa temps vaig fer-me una llista egocèntrica que mai he escoltat... paradoxa?
http://bit.ly/m1TeMt

Unknown ha dit...

Ets un bombero original ;)

Sílvie ha dit...

això va per la teva filla i el nom que li posareu no? #broma

Joanaina ha dit...

Tanmateix com la vida mateixa... He viscut aquest moment tants cops que fliparies :)

Unknown ha dit...

Sílvie: merda, em pensava que no seria tan evident...

Joanaina: Per cançons amb Joanaina no me sale nada ;)

estevemarta ha dit...

Que bonicccccccccc, i es van agafar de la ma i varen sortir corrents mentre plovia per fugir de les mirades de la gent i va arribar el moment esperat per ella,l'havia sommiat milers de vegades,llavors ell li va fer un peto...pero...quina classe de peto es aquest?va pensa ella...un peto de llengua de vaca?li llepava tota la cara!!!prouuuuuu i de llavors es va despertar i era el seu gos Truski que la llepava...ahiiiii quin sommi

deuuuuuuuuuuu

Unknown ha dit...

jajajaja que m'estàs fotent el lloc o què?

fem una col·laboració de silenci alternatiu by Esteve?

k ha dit...

Hi. Just one lousy day away from IG and I'm already missing your pictures and "voice" - so I had to find your blog. Love your photos here. Google-translate does some interesting things with your poetic prose, but I really like it.

Hope all is well in China (and I'm sure you're not checking your blog from there - so see you back on the stream in a week or 2 or 3). xoxoxo // k

(and - wow - what kind of crazy place is this? :)

Unknown ha dit...

K, I'm so glad you came here, I've just read the post in english with the translator and it's weird...the 2nd paragraph is the only one that has some sense!

Ok, my tales are quite weird, but not that much!!

We had fun in China, but we were also hungry!

See you in IG :)

k ha dit...

(Ha, funny! Hey, if you ever want to say hello off the blog / IG grid, feel free to send me an email! Does this give it to you? Hope you are well!)