Quan mossegues una lionesa

Un gitanet de la Mina veu un anunci de la cocacola i plora desconsoladament. No recorda com era abans, sap que delinquia nit i dia, que es drogava, que bebia. Agafa un bloc i comença a escriure mentre les llàgrimes li omplen els ulls.

El cas és que, el que escriu, és considerat una de les obres literàries més importants de la humanitat. I això és una cosa que ha repetit en els seus últims 10 llibres. Segons li ha explicat la familia, va tenir un accident fugint de la policia. Una lesió a l'hipotàlem transtornava la seva capacitat emocional convertint-lo en una persona extremadament sensible amb una escriptura hipnòtica.

Surt a la terassa del seu luxós àtic amb un potet de pastilles a la mà, les orenetes ballen per l'aire mentre una dramàtica posta de sol les il·lumina. Torna a plorar. Però ara no vol escriure. Està fart d'escriure. Pren una de les pastilles i espera que faci efecte. Deu minuts després es comença a sentir violent. Busca una pedra. Li tira a una oreneta i fa blanc. L'au cau morta a la terrassa, ell somriu complagut i l'agafa per cuinar-la a la cassola.

Però quatre hores més tard, descobrirà una cuina destroçada, plena de plomes, amb un brou llefiscós dins una cassola. I plorarà. I, com sempre, recordarà les paraules d'aquell ancià que un dia li posava la mà a l'espatlla i li deia que de la seva vida se'n farien llibres, però cap seria com els que ell escrivia. Agafarà un bloc i escriurà.