dijous, 19 de maig del 2011

Quan mossegues una lionesa

Un gitanet de la Mina veu un anunci de la cocacola i plora desconsoladament. No recorda com era abans, sap que delinquia nit i dia, que es drogava, que bebia. Agafa un bloc i comença a escriure mentre les llàgrimes li omplen els ulls.

El cas és que, el que escriu, és considerat una de les obres literàries més importants de la humanitat. I això és una cosa que ha repetit en els seus últims 10 llibres. Segons li ha explicat la familia, va tenir un accident fugint de la policia. Una lesió a l'hipotàlem transtornava la seva capacitat emocional convertint-lo en una persona extremadament sensible amb una escriptura hipnòtica.

Surt a la terassa del seu luxós àtic amb un potet de pastilles a la mà, les orenetes ballen per l'aire mentre una dramàtica posta de sol les il·lumina. Torna a plorar. Però ara no vol escriure. Està fart d'escriure. Pren una de les pastilles i espera que faci efecte. Deu minuts després es comença a sentir violent. Busca una pedra. Li tira a una oreneta i fa blanc. L'au cau morta a la terrassa, ell somriu complagut i l'agafa per cuinar-la a la cassola.

Però quatre hores més tard, descobrirà una cuina destroçada, plena de plomes, amb un brou llefiscós dins una cassola. I plorarà. I, com sempre, recordarà les paraules d'aquell ancià que un dia li posava la mà a l'espatlla i li deia que de la seva vida se'n farien llibres, però cap seria com els que ell escrivia. Agafarà un bloc i escriurà.

8 comentaris:

neus ha dit...

pobres orenetes... algun dia rai descobrirem que Hichtcock va ser un visionari.

Jaqme ha dit...

El gitanet ets tu! Crack!

Unknown ha dit...

Elur: He descobert que tinc una fixació per les orenetes. M'encanten. Un dia d'aquests en caço una i la disseco.

Jaqme: Ay mi papa, que me lo quitan de las manos!

Rubèn ha dit...

En aquest poble no tenien blogs ni 3G.

Unknown ha dit...

Però et feien massatges...i al final el paio va encertar!

Ester ha dit...

quan mossegues una lionesa s´aixafa tota la nata o la crema o la xocolata amb que està farcida, t´embruta tota la boca i has d´anar agafant amb les mans perquè no caigui a terra però és una experiència tan plaent com veure i sentir i recordar el vol de les orenetes quan tot just arriba l´estiu

Unknown ha dit...

Ester: Això mateix...per a quan el teu blog?

Anònim ha dit...

Una escriptura fresca , idees ben descrites, llenguatge planer , amb un toc d'intel.lectualitat. M'ha agradat l'escrit.
Bon estiu.
Cris.