dimarts, 27 de setembre del 2011

Quan talles xampinyons humits

Un noia plorava a l'autobus. Ell va pujar-hi buscant el seient lliure que no hi havia. Va veure-la plorar i va dissimular, com la resta de passatge, que mirava de reüll.  Es va acomodar recolzant-se dret a la finestra, amb tota la discreció que va poder, va tornar a mirar-la. Pel seu cap passaven totes les possibilitats per les que la noia plorava. Es van creuar la mirada. No s'esperava trobar aquells ulls vermellosos i humits, i sense tenir temps per reaccionar, només se li va ocórrer aixecar el dit polze i pujar les espatlles preguntant-li en silenci si estava bé.

El gest va ser prou còmic com per esperar un somriure, però va obtenir un no i un mar de llàgrimes. Es va sentir culpable de fer-la tornar a plorar i potser per això els seus peus el van portar fins al seu costat i una vegada allà li va obrir els braços oferint-li una abraçada. Ella va acceptar. Mentre sanglotava i ell encara es preguntava què estava fent, ell es va saltar tres parades.

Ella sis.

7 comentaris:

anna g. ha dit...

Oh. M'agrada molt. Gestos bonics que es mesuren amb parades perdudes. Genial :)

Unknown ha dit...

Gràcies Anna! m'encanta que encara et passis per aquí...tal com ho tinc d'abandonat :)

anna g. ha dit...

El teu blog és un dels que formen la meva llista de lectures imprescindibles :)

estevemarta ha dit...

Que macoooooooo...imaginat que aixecàs el dit(cor), ella s'enfada i et fot un calbot que et deixa guenyo...i com o explicàs a casa ehhh
aiiiiii nen, un consell no utilitzis el transport public que es un perill constant.

Ester ha dit...

M´encanten les abraçades, m´emocionen, fan sortir sentiments amagats, reprimits... Una vegada em van abraçar pel carrer, d´aquets que les ofereixen gratuïtes... em va agradar molt.
Estimo les abraçades germanet

Unknown ha dit...

Esteve: ja no agafo el bus pel que pugui ser, ara vaig a peu!

Ester: jo sóc més de copet a l'esquena, així una abraçada meva es valora molt més.

Viatger: un plaer veure't per aquí, perdona que aquest racó estigui una mica brut i deixat...l'aniré polint poc a poc.

Ester ha dit...

doncs no ho facis, així poses distancia.... bueno, amb segons qui potser si que va bé, però prova-ho... t´agradará, però ha de ser una abraçada sincera, eh??? hi ha abraçades que diuen molt més que les paraules ;)
A veure si escrius mes sovint, que ho trobo a faltar!!