dilluns, 14 de setembre del 2009

Passeig Escullera, 3h

La lluna semblava escampar-se com taques de tippex sobre l'enorme mar de tinta que es bellugava tranquil sota les grans pedres del moll de Barcelona, el trencaones.

Un ranci restaurant, el Porta Coeli, marcava la fi d'un carrer saturat de passions, desitjos i llàgrimes. Durant anys les parelles que no teniem cases, anàvem al trencaones a expressar el nostre amor sense vergonya. L'únic que ens separava de voyeurs i gamberros era un paper de diari, roba, o uns vidres entelats que semblaven plorar d'emoció.

Ara l'ajuntament ha decidit tancar l'accés al trencaones als cotxes, i al fer-ho s'ha carregat una de les zones sens dubte més estimades pels barcelonins. Pel Fòrum es van carregar el descampat del Besós que s'utilitzava amb el mateix fi, i tots els racons secrets de Montjuic també han anat desapareixent rera camins tancats amb cadenes.

En ple hivern, després del desig, un es donava compte del fred que feia. Poc a poc Barcelona es converteix en això, un glaçó preciós per fotografiar, però buit d'emocions. Sort del Barça.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Ara perque ja no estàs en edat de reproducció, perque si no segur que trobes molt racons per Barcelona. Mira el mercat de la Boqueria per exemple.

Anònim ha dit...

jo crec que això es anyorança del passat.... quins temps aquells!! jo, que encara els tinc més lluny, els recordo com si no hagués passat el temps. Ves quina cosa més tonta......