Segur que més d'una vegada us ha passat allò de trobar-vos sentats a una cadira amb l'abric posat estant a 30 graus de temperatura. Sense saber si portem un minut o cinc hores sentats d'aquella manera. La gent ens parla i realment proposen una interacció social, però estem tan absents que sentim les seves veus llunyanes, esmorteïdes per un mur de coixins invisibles que ens envolta i ens protegeix. Que ens deixa les galtes rosades i els ulls mig plorosos.
Segur que també heu pensat en més d'una ocasió en atropellar una persona per veure què es sent al cruixir els seus ossos amb les rodes del nostre vehicle. O apunyalar una persona per descobrir quin és el só que fa el metall atravessant l'estèrnum. O en penjar-nos d'una forca i comprovar si realment aquest procés provoca una erecció. En cometre un magnicidi. En assassinar violentament tot aquell que divergeixi de nosaltres.
No us amoïneu. Afortunadament no som així. Només estem tips que sempre ens tractin de normals.
10 comentaris:
Tot això és bastant Tarantino.
Signat:
Brat Pitt
I si no ho hem pensat mai, ens hem de preocupar?
Espero que et trobis millor :)
Una abraçada.
El magnicidi és l'assassinat d'una figura pública amb poder, com ara el governant d'un país.....
jeje
Ara que o diussssssssss.....amb una cullera es poden fer moltes coses,
silenci
Sera la febre qui parla o parla qui te febre...ànims company
les 3 últimes entrades semblen capítols d'un survival horror :)
Jo no ho penso tot això, però si que m'amoïna.. m'amoïna que tu hi pensis!!
Sílvie: però si m'he tallat molt...no hi ha sang enlloc.
Elur i miRe: el normal és no haver-ho pensat mai. Però no us molesta que sempre haguem de ser els bons/normals??
Esteve: Si necessites ajuda amb la cullera avisa'm
Vinz: I espera, aviat entendreu perquè es diu la fàbrica dels silencis....muahahahahaha!
jo alguna vegada ( poques, eh!!)faria alguna maldat del tipu clavar-li una destral al cap d´algú.... o pegar-li una patada o estavellar-lo contra la paret..... però no ho faig mai i ric molt només de pensar com puc pensar aquestes bestieses. Però tothom ho pensa una o altre vegada, a veure si no.....
bé, els exemples que poses tu no que no els he pensat, però sí que en tinc un sovint relacionat amb una destral i amb uns quants caps. I em continuo considerant d'allò més normal, vaja.
Ester i Elur: veig que entre dones el pensament de la destral està bastant generalitzat jeje...
Nota mental: no anar a mercats medievals amb la Ester ni la Elur.
Comparteixo sovint aquestes sensacions. Sobretot les del primer paràgraf.
Publica un comentari a l'entrada